Divendres vam acabar de mirar els fruits de tardor que ens havia portat en Damià. El fruit que ens quedava era l’AMETLLA! En Damià ens va explicar que així com estaven no es podien menjar, que s’havien de picar amb un martell. Tots ens vam sorprendre perquè quan escoltàvem l’ametlla feia renou, es sentia com borinava amagada dins la seva closca. Vam tenir sort i en vam poder obrir una i la vam poder veure per dins. Quina Xalada que vam fer! Moltes gràcies per tot el que heu anat portant!
1 comentaris:
S'ametlla! que bones! aquest fruit m'el menjava cru quan era petita, sa pell que cubreix sa closca era de color verd, i agafava una pedra per obrir-les...quins records!
Publica un comentari a l'entrada