Treballant la vista vam experimentar amb “Què passaria sinó tinguéssim vista?”. Vam fer parelles i ens vam acompanyar per dins la classe. Alguns ens va fer por provar-ho i vam arribar a la conclusió que amb les vista podíem veure on estaven les coses i que era molt més fàcil caminar. Després vam treballar amb el braille, el mètode que utilitzen les persones cegues per poder llegir. Vam comparar un conte nostra amb l’escriptura amb braille. Les lletres dels nostres contes són suaus i el braille té uns puntets que notem amb els dits. Vam arribar a la conclusió que la vista ens facilita conèixer el nostre entorn.
diumenge, 14 d’octubre del 2012
Què passaria sinó tinguéssim vista?
Treballant la vista vam experimentar amb “Què passaria sinó tinguéssim vista?”. Vam fer parelles i ens vam acompanyar per dins la classe. Alguns ens va fer por provar-ho i vam arribar a la conclusió que amb les vista podíem veure on estaven les coses i que era molt més fàcil caminar. Després vam treballar amb el braille, el mètode que utilitzen les persones cegues per poder llegir. Vam comparar un conte nostra amb l’escriptura amb braille. Les lletres dels nostres contes són suaus i el braille té uns puntets que notem amb els dits. Vam arribar a la conclusió que la vista ens facilita conèixer el nostre entorn.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)










3 comentaris:
Molt bon experiment!, el de caminar a cegues, així veuen la importància de les coses, ara entenc el que em va explicar l'altre dia na Lídia..
Molt bona feina, Maite! I ja ho saps na Lídia encantada amb tu!
Fa anys, vaig fer un curs de expresió corporal en el que vam experimentar anar amb els ulls tapats, es una experiencia que sempre recordaré, lo que me va impresionar molt va ser saltar d'una alçada d'un metre (+ ó -), en aquell moment me vaig trobar tant desemparada que realment te ne dones de lo important que es la vista. Columpiar-se va ser fascinant.
Ja li demanaré a nen Damià com va ser sa seva experiencia amb els ulls tapats. Crec que es una situació en la que tots hi tindriem de passar.
Estic molt contenta que es nostres fills puguin descubrir aquestes sensacions.
Moltes gràcies Maite. Una abraçada.
M'heu donat una bona idea!Dimarts a psico ens taparem els ulls i farem un gran bot des del plinton... a veure qui serà el valent que ho voldrà provar! Moltes gràcies per la vostra col·laboració, l'escola la fem entre tots.
Publica un comentari a l'entrada